Divendres passat dia 1 de desembre va tenir lloc la presentació en Jesús del nou llibre del meu amic i company d'imatges Vicent Pellicer: Vida a l’Ebre “Parlo d’un riu mític i remorós". En aquest nou llibre fotogràfic l'autor fa un recorregut pel Ebre de la mà de les seves excel·lents fotografies.
No vaig poder assistir ni plasmar-ho fotogràficament per problemes mèdics, però he tirat mà de dos amics i fotògrafs comuns, Pilar Madorrán que va presentar molt encertadament el llibre i de Joaquín Ismael que va realitzar un excel·lent reportatge fotogràfic, per a immortalitzar-lo en el meu blog.
El llibre és, com ens té acostumats Vicent, un fidel reflex de tot el que significa aquest riu per a les terres que recorre, vist des de la sensibilitat i mestratge d'un dels artistes mes excepcionals que pot un trobar-se en aquesta terra.
Us convido a contagiar-vos amb la bellesa de les seves imatges i mentre ho feu podreu tenir un record d'aquest dia.
El pasado viernes día 1 de diciembre tuvo lugar la presentación en Jesús del nuevo libro de mi amigo y compañero de imágenes Vicent Pellicer: Vida a l’Ebre “Parlo d’un riu mític i remorós". En este nuevo libro fotográfico el autor hace un recorrido por el Ebre de la mano de sus excelentes fotografías.
No pude asistir ni plasmarlo fotográficamente por problemas médicos, pero he echado mano de dos amigos y fotógrafos comunes, Pilar Madorrán que presento muy acertadamente el libro y de Joaquín Ismael que realizo un excelente reportaje fotográfico, para inmortalizarlo en mi blog.
Este texto es el de la presentación de Pilar.
El libro es, como nos tiene acostumbrados Vicent, un fiel reflejo de todo lo que significa este rio para las tierras que recorre, visto desde la sensibilidad y maestría de uno de los artistas mas excepcionales que puede uno encontrarse en esta tierra.
Os invito a contagiaros con la belleza de sus imágenes y mientras lo hacéis podréis tener un recuerdo de este día.
Aquest text el de la presentació de Pilar.
Bona tarda a tothom.
Moltes gràcies.... per l’acollida i a tots vostès gràcies per acompanyar-nos
Vicent moltes gràcies per haver comptat amb mi per la presentació del teu llibre “Vida a l’Ebre” Parlo d’un riu mític i remorós aquí a Jesús, al nostre poble. Ser aquí per mi és un goig i també un repte .
Amb Vicent ens coneixem des de la infància i al llarg del anys hem anat coincidint en alguns moments, últimament ens trobem en la fotografia, activitat que als dos ens apassiona. Ell per a mi és un mestre i un artista, segueixo el seu treball i a mes a més de gaudir-ne em serveix d’inspiració tot i que no fem el mateix tipus de fotografia.
Vicent Pellicer és prou conegut per la gran majoria dels que ens acompanyeu, no sol pel seu treball literari i fotogràfic sinó perquè viu a Jesús , està molt implicat en la vida del poble i participa activament en totes les activitats culturals.
La seua producció literària i fotogràfica extensa i variada i gira sempre al voltant del nostre l’entorn. Qualsevol dels seus llibres ens serveixen de guia per conèixer i explicar la terra que ens és més propera.
A banda de fotògraf Vicent és mestre, escriptor, poeta i rapsoda.“Vida a l’Ebre. Parlo d’un riu mític i remorós” és la seua última publicació d’un llibre de fotografies en gran format i és un encàrrec fet per l’IDECE (institut pel desenvolupament de les comarques de l’Ebre) per commemorar el 30è aniversari de la seua creació. Puc afirmar no han pogut fer millor tria.
Vicent és un creador d’imatges i diuen que qui crea una imatge crea poesia. Jo em vaig preguntar si això era cert ja que la poesia i la fotografia utilitzen llenguatges diferents, la poesia fa servir la paraula i la fotografia la imatge, però el poeta Joan Margarit en ser preguntat en una entrevista “Com sabíem que era poesia i com es podia definir i la seua resposta va ser. “una cosa és poesia si quan la llegeixes dius “este soc jo” i el que et diu et sorprèn. Les seues imatges sempre ens sorprenen i no ens deixen mai indiferents i potser no podem dir quan les mirem “este soc jo”, però si que podem dir “aquí hi visc jo, es la meua terra” terra que compartim i de la que ens fa sentir molt orgullosos de pertànyer.
Per això puc dir que Vicent crea poesia en cadascuna de les seves imatges.
A Vida a l’Ebre el riu és l’eix vertebrador del llibre perquè al seu entorn s’hi desenvolupa la vida. El llibre conté unes 150 imatges. Les fotografies parlen per si soles i no calen gaires paraules per acompanyar-les. Són imatges curosament composades i originals, posant molta atenció en el color on alterna una paleta de colors vius i lluminosos amb altra de tons monocroms que evoquen certa melangia.
Són imatges que ens parlen, ens miren, ens fan sentir, ens atrapen i que evolucionen del realisme, al puntillisme, impressionisme i l’abstracció, fent servir diferents formats com grans panoràmiques, petits detalls, aèries, quadrades, verticals i horitzontals.
La seua és una mirada que sedueix i fa visible lo invisible de lo proper i quotidià. Fotografia el territori i la vida al territori del qual n’és un gran coneixedor i pel que té una gran estima que no és difícil d’intuir junt amb altres qualitats com la passió, la curiositat i el talent .
Lluny d’idealitzar la natura Vicent magnifica lo que ja existeix. Amb el seu treball descobrim i redescobrim el territori.
Ara m’agradaria cridar-vos l’atenció en alguns aspectes de les imatges que veurem a l’audiovisual perquè crec que són aportacions originals i noves que ell ha sabut crear.
La Portada del llibre és una magnífica panoràmica de Miravet i el riu que ens serveix per ubicar-nos i és una avançament de lo que ens trobarem a l’interior. És una fotografia a doble pàgina en la que el riu ocupa 2/3parts de la imatge i que juntament amb unes petites canoes ens dona la mesura de la grandesa del riu. La climatologia no ens es favorable esperem que este riu continuï sent gran. ( això per si s’escau)
El llibre comença amb una doble pàgina ocupada per una impressionant panoràmica vista des d’un mirador (crec)en la què ens mostra El Matarranya vessant les seves aigües fangoses a l’Ebre per continuar tots dos camí junts. Els colors de les aigües ens submergeixen en un paisatge emocionant.
Avançant en les imatges trobem una una abstracció compositiva a doble pàgina d’uns camps de fruiters florits. És una imatge aèria on destaquem formes, línies i colors. Uns colors vius (rosa i verd) regal de la natura però molt ben aconseguits per Vicent. D’aquestes abstraccions compositives n’anirem trobant més al llarg del llibre totes diferents en formes i colors.
Una altra fotografia que m’agrada mencionar és una imatge d’Ascó a la vora del riu. Té un toc pictòric és com un quadre puntillista a primera vista i si no hi estem acostumats ens pot semblar desenfocada però res mes lluny de la realitat, és un recurs usat expressament per aconseguir este efecte tant especial en el que destaquen les formes i els colors sense que ens distreguin el petits elements per aconseguir una visió general. De fet si l’observem amb una certa distància les trepidacions desapareixen i composen el paisatge i les figures ben definits.
No és la única fotografia amb aquesta tècnica, n’anirem trobant alguna més com per exemple camp d’oliveres, vinyes i fruiters tot i que en esta voldria destacar més com Vicent ens condueix la mirada per fer una bona lectura de la imatge i no deixar-nos res per observar. (explicar una mica la foto.)Així trobem un camp d’oliveres perfectament alineades que ens condueixen a la masia i des d’alli continuar caminat)
Per anar acabant voldria ressaltar una escena del pal ensabonat i la d’uns nedadors. Podríem dir és una reivindicació de les activitats lúdiques al riu que durant molts anys van estar molt presents dins de les festes de la majoria dels pobles. Fotogràficament voldria destacar que tant la proximitat en que veiem la xiqueta què està passant pel pal i els nedadors fa que ens hi sentim dins de la foto.
El llibre acaba amb una panoràmica aèria a doble pàgina del delta. On els protagonistes son els colors i les formes. Una magistral combinació de colors, blau i groc, que ens regala la natura i aquí a més molt ben aconseguits de la mà de Vicent.
Això ha estat sol un tastet podria comentar-les totes perquè m’he deixat veritables meravelles com els quadres de l’arròs, el vols del flamencs i una bona pila més però ho deixo perquè cadascú ho vagi descobrint a poc a poc i segons els seus interessos es vagi parant en una o en un altra per tornar a fer passades i més passades.
Com a conclusió diria que cada una de les imatges del llibre són com peces d’un trencaclosques que encaixen perfectament per configurar la cartografia de les comarques de l’Ebre.
No voldria deixar de dir que Gerard Vergés estaria molt orgullós d’estar vinculat a “Vida a l’Ebre. Parlo d’un riu mític i remorós”.
Només em queda donar-te l’enhorabona pel brillant treball i a vostès desitjar-los que el puguin gaudir tal com ho he fet jo.
I ara Vicent, et passo la paraula però abans, amb la confiança i l’estima que ens tenim, deixa’m que et demani més i més, i que ens digues com la teva poesia desemboca en les teves imatges, que ens expliques el procés que has seguit per inspirar-te, fotografiar, seleccionar i, en definitiva, arribar a aquest resultat que no és només un simple conjunt de fotografies sinó una visió nova i clara del nostre riu i de la nostra terra.
