L'exposició «Frederic Mauri. Un traç rebel, 1963-1978», comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans, abasta un període comprès entre la seva primera exposició individual al Centre de Comerç de Tortosa, el 1963, i la segona, quinze anys després al mateix Centre, l’any 1978; i repassa la primera etapa figurativa de l’artista –després d’uns inicis en l’abstracció–, marcada per un cert realisme de caràcter social, sovint amb càrrega crítica.
Mauri no és un pintor de núvols, com el Vladimir de Rilke, sinó d'idees: així les seves imatges reflexionen sobre la realitat de la qual emergeixen; les seves imatges són, utilitzant l'expressió del filòsof Walter Benjamin, imatges que pensen (i que es pensen). No cerca commoure ni agitar, sinó entendre, comunicar i interpel·lar.
Són els anys, a mitjans dels seixanta, de la seva adscripció al Grup Macla 65 o Estampa Popular. Ja entrats els setanta, i amb la mort del dictador, Mauri desplega la seva mestria en la seva sèrie d’aiguaforts Refranys populars; Mauri té necessitat d'una sèrie d'estampes satíriques –com Goya en els seus Caprichos–, que donin resposta múltiple a la seva percepció inventiva de l'art, el seu progressiu aïllament, la seva desconfiança en l'ésser humà i les seves inquietuds socials davant el nou escenari polític que s’albira.
L’exposició se centra en la seva faceta més compromesa amb la realitat de la seva època, al voltant de temes com el món rural, el món del treball, la violència i la repressió, o la Guerra del Vietnam, entre d’altres. La major part de les obres exposades provenen de l’estudi de l’artista, així com de la col·lecció d’art del Museu de Tortosa, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de col·leccions particulars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario