Presentacion del libro "TRES DÍAS Y UNA NOCHE" de Rafael Ricote

 

Ayer fue uno de esos días que sé que tardaré mucho en olvidar. Se presentó mi primer libro, un libro de relatos que me hacía especial ilusión compartir, casi como quien abre una parte muy íntima de sí mismo.

Desde pequeño, la literatura ha formado parte de mi vida. Pasé por la poesía, por la escritura epistolar, por ese diálogo silencioso con el papel, hasta que, con el tiempo, encontré mi lugar en el relato. Para mí, cada relato es una forma de arañar la vida, de arrancarle un instante, una emoción, y dejarla suspendida en unas pocas líneas.

Más tarde llegó el blog, creciendo en paralelo a la fotografía. Dos pasiones que, aunque independientes, han acabado por entrelazarse y construir un mismo universo: palabras e imágenes dialogando, acompañándose, completándose.

Pero vuelvo a ayer. Ver la sala llena, veros allí, fue una emoción difícil de describir. Sentí una felicidad profunda, de esas que se quedan dentro. Y sé que, por muchos años que viva, nunca podré agradecer lo suficiente a todas y cada una de las personas que me acompañan su apoyo, su paciencia y su confianza.

Gracias, de corazón, a todas y todos.

No os merezco.

Ahir va ser un d’aquells dies que sé que trigaré molt a oblidar. Es presentava el meu primer llibre, un llibre de relats que em feia una il·lusió especial compartir, gairebé com qui obre una part molt íntima de si mateix.

Des de petit, la literatura ha format part de la meua vida. Vaig passar per la poesia, per l’escriptura epistolar, per aquell diàleg silenciós amb el paper, fins que, amb el temps, vaig trobar el meu lloc en el relat. Per a mi, cada relat és una manera d’esgarrapar la vida, d’arrencar-li un instant, una emoció, i deixar-la suspesa en unes poques línies.

Més tard va arribar el blog, creixent en paral·lel a la fotografia. Dues passions que, tot i ser independents, han acabat entrellaçant-se i construint un mateix univers: paraules i imatges dialogant, acompanyant-se, completant-se.

Però torne a ahir. Veure la sala plena, veure-us allí, va ser una emoció difícil de descriure. Vaig sentir una felicitat profunda, d’aquelles que es queden dins. I sé que, per molts anys que visca, mai no podré agrair prou a totes i cadascuna de les persones que m’acompanyen el seu suport, la seua paciència i la seua confiança.

Gràcies, de tot cor, a totes i tots.

No us mereixo.

Fotografies de Joaquin Ismael 

Fotografies de Pep Mola

DIBUIXOS DES DE LA PRESÓ de Agustí Forner

 

Ahir, dissabte 17, va tindre lloc la inauguració de l’exposició d’Agustí Forner «DIBUIXOS DES DE LA PRESÓ», a la sala del Museu de l’Ebre.

Com diu el catàleg: les obres que hi podem contemplar són una petita però significativa mostra de les sèries que, amb estils i plantejaments diversos, l’artista ve desenvolupant des de fa anys.

La producció d’Agustí Forner al llarg de més de mig segle apareix profundament connectada, no només per una concepció artística clarament expressionista, sinó també per les temàtiques que aborda de manera reiterada i coherent.

Les seues obres tenen com a base principal la pintura acrílica, a voltes plana, a voltes transparent, gairebé com si fos aquarel·la. Mitjançant pinzellades impulsives, quasi esquinçades, construeix relats que es despleguen sovint en forma de sèries monogràfiques.

En aquesta selecció hi trobem sèries com «los titelles», «l’Èxode», «Guerres», «Pandèmies» o «Metamorfosis», en les quals Agustí ens ofereix la seua visió del present i una reflexió inquietant sobre el futur.

És una mirada crítica sobre el món, la societat, els conflictes i també les alegries; sobre allò que ens fa mal, la incomprensió i la necessitat del diàleg. La seua obra transmet una constant voluntat de lluita per les llibertats i pels drets humans, massa sovint reprimits i vulnerats.

Tot i això, entre la contundència del discurs, també hi apareixen petites però valuoses pinzellades d’esperança.

Fotografies de Josep María Balagué i Pep Mola 

Tortosa underground

Esta tarda hem tingut l’oportunitat d’assistir a la presentació de la segona edició del llibre Tortosa underground, celebrada a Lo Taller, un espai que una vegada més s’ha convertit en punt de trobada per a la memòria i la cultura de la ciutat.

L’acte va estar conduït per Pere, de la Llibreria Viladrich, que va moderar una conversa a tres bandes amb Marina Pallàs i Cristian Porres. Al llarg del diàleg, els autors van anar desgranant el procés de creació del llibre: des de la guspira inicial fins a la feina minuciosa i intensa que ha acabat donant forma a esta publicació, que retrata els anys de la movida tortosina.

Allò que d’entrada podia semblar un projecte fàcil s’ha revelat com una tasca llarga de documentació i entrevistes. Tant Marina com Cristian han sabut remenar en la memòria col·lectiva i personal dels protagonistes d’aquella època, reconstruint vivències, contextos i veus que van marcar uns anys molt especials de la història cultural de Tortosa.

Cal destacar les dificultats trobades, sobretot pel que fa a la documentació fotogràfica, una mancança que també parla del caràcter subterrani i sovint invisible d’aquella escena. Malgrat tot, el resultat és un llibre necessari i honest, que no només explica fets, sinó que posa cara i veu a una generació que va fer florir una cultura popular llargament reprimida pel franquisme.

Un volum imprescindible, testimoni viu d’una etapa clau de la nostra ciutat.

Sense cap dubte, un llibre que hauria de tindre un lloc a qualsevol biblioteca tortosina.