Horitzons subjectius, de Sílvia Isach Saumell
El Festival d’Intervencions Efímeres A Cel Obert té com a objectiu fomentar l’interès dels ciutadans i dels visitants pel patrimoni arquitectònic i cultural de Tortosa. Durant uns dies, espais històrics de la ciutat es transformen en escenaris per a la creació contemporània, acollint intervencions concebudes expressament per professionals del món de l’art, el disseny i l’arquitectura.
Aquest diàleg entre patrimoni i creació artística permet descobrir espais que formen part de la memòria de la ciutat des d’una perspectiva diferent. Les intervencions, pel seu propi caràcter efímer, modifiquen temporalment aquests indrets i ens conviden a mirar-los amb uns altres ulls.
En aquesta edició, l’antiga capella del Convent de les Serventes de Jesús acull Horitzons subjectius, una instal·lació de Sílvia Isach Saumell que reflexiona sobre la percepció, la natura i les diferents maneres que tenim d’interpretar el món que ens envolta.
L’obra es planteja com una instal·lació lumínica en què el paisatge es converteix en una metàfora de la percepció humana. En la foscor de l’espai, uns arbres dibuixats amb llum apareixen davant nostre i van transformant-se a mesura que canviem de posició.
No hi ha, per tant, una única imatge ni una única manera de contemplar l’obra. El que veiem depèn del lloc des d’on observem, del nostre moviment i de la nostra pròpia mirada. La mateixa realitat pot mostrar-se de maneres diferents segons qui la contempla i des d’on ho fa.
Els arbres, aparentment immòbils, es converteixen així en una representació d’una natura canviant i subjectiva. La llum, en lloc de limitar-se a il·luminar l’espai, es converteix en l’eina que construeix i modifica la nostra percepció.
Horitzons subjectius ens recorda que la realitat no és necessàriament una imatge fixa, sinó una experiència que es transforma segons la nostra mirada. Cada espectador aporta a allò que observa el seu propi bagatge, les seves experiències i també els seus condicionants. Allò que per a una persona és evident, per a una altra pot adquirir un significat completament diferent.
En aquest sentit, la proposta reivindica la diversitat de punts de vista i ens convida a qüestionar la nostra manera habitual de mirar. L’obra planteja una invitació a observar amb més calma, amb més consciència i, sobretot, amb més respecte envers les diferents formes d’entendre i interpretar el món.
I és precisament aquí on la instal·lació troba una de les seves reflexions més interessants: mirar també és interpretar.
En un festival dedicat a intervenir espais patrimonials, aquesta obra estableix, a més, un diàleg molt particular amb l’antiga capella. La llum, la foscor, l’arquitectura i les formes vegetals creen una atmosfera que transforma temporalment l’espai i en modifica la percepció.
Una intervenció que ens convida a aturar-nos, canviar de lloc i tornar a mirar.
Perquè de vegades no cal canviar allò que tenim davant dels ulls; només cal canviar el lloc des d’on ho contemplem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario