Sortida nadalenca del Taller de Fotografia de la Biblioteca Mael·li Domingo de Tortosa.

El Taller de Fotografia de la Biblioteca, amb Rafael Ricote ha sortit de caça… però no de qualsevol mena: una caça pausada i il·lusionada de llums, colors i instants màgics que només el Nadal sap regalar.

La sortida ens ha portat fins a l’arbre de Nadal de la plaça de l’Ajuntament, resplendent, orgullós, brillant com si volgués protagonitzar la portada d’una revista. Cada mirada buscava l’angle perfecte, cada clic intentava atrapar aquella llum que només dura uns segons. A pocs metres, la font il·luminada s’ha convertit en un joc de reflexos i tonalitats, oferint més colors que una capsa plena de retoladors acabats d’estrenar.

Ha estat una passejada plena de complicitats, rialles i aprenentatge, on la fotografia s’ha barrejat amb la conversa, l’observació i el plaer de mirar la ciutat amb ulls nous. Tortosa, vestida de Nadal, s’ha deixat estimar i fotografiar, convertint cada racó en una petita escena digna de ser recordada.

Càmeres en mà, somriures a punt i molta llum.

Perquè aquest Nadal tortosí, sens dubte, està més fotogènic que mai.

Mercat de Nadal de Tortosa

 

El Mercat de Nadal de Tortosa desperta la ciutat amb un murmuri de llums i promeses. Els carrers s’omplen de lluentor, de fusta i de llana, d’aromes que tenen gust d’hivern i d’infantesa. Cada parada és un petit refugi on el temps s’atura i la pressa es queda fora.

Les mans artesanes donen forma als somnis, mentre les rialles es barregen amb el fred amable de desembre. Tortosa es reconeix en aquest batec pausat, en aquest passeig compartit, on el Nadal no és només una data, sinó un gest: mirar-se, trobar-se, sentir-se a prop.

I entre aquest anar i venir de llums i mirades, la música eleva l’esperit. El cor de LaBinota Espai de Música posa veu a la inauguració, embolcallant el mercat amb melodies que abracen l’ànima i converteixen cada racó en un record compartit.

Peñiscola en Navidad

 

Un año más, Peñíscola se enciende para celebrar la llegada de la Navidad. Su castillo, centinela de otros tiempos, se desprende por unas noches de su rigor medieval y deja que el poblado marinero respire luz.

Las calles, bordadas con miles de destellos, nos conducen suavemente hasta el abrazo del Mediterráneo, que aguarda sereno al final de cada esquina.

Dentro de la fortaleza, donde la piedra conserva el rumor de los siglos, la historia se abre como un libro antiguo dispuesto a ser leído. Caminamos entre sombras y resplandores, entre recuerdos que se despiertan y sueños que parecen recién nacidos. 

Y allí, asomados a un mar que no conoce el olvido, dejamos que su azul infinito nos envuelva, como si cada ola y cada luz fueran también parte de nuestra propia memoria.