lunes, 5 de octubre de 2026

A Cel Obert: Notas

 

Notas de Missmsmith

El Festival d’Intervencions Efímeres A Cel Obert té com a objectiu fomentar l’interès dels ciutadans i dels visitants pel patrimoni arquitectònic i cultural de Tortosa. Durant uns dies, espais històrics de la ciutat es transformen en escenaris de creació contemporània, acollint intervencions concebudes per professionals del món de l’art, el disseny i l’arquitectura.

En aquesta edició, el pati del Palau Despuig, actualment vinculat al Conservatori de Música, acull Notes de Missmsmith, una proposta que estableix un diàleg poètic entre la música i la botànica, dues disciplines aparentment allunyades però que comparteixen, en el fons, una mateixa estructura basada en l’harmonia, la proporció, el ritme i els cicles del temps.

La instal·lació parteix precisament d’aquesta connexió invisible. La música neix de la combinació ordenada dels sons, dels silencis, dels ritmes i de les proporcions; la natura, per la seva banda, segueix els seus propis patrons de creixement, transformació i renovació. Totes dues comparteixen una idea essencial: la vida i la creació es construeixen a partir d’un ordre que sovint no veiem, però que podem percebre.

El pati es converteix així en l’escenari perfecte per representar aquest encontre. Enmig de l’arquitectura de pedra, una composició vegetal emergeix del centre del claustre com si es tractés d’un organisme que acaba de néixer. És una floració creativa, una irrupció de vida que trenca la quietud i la solidesa del paviment.

La planta que creix busca la llum de la mateixa manera que una idea musical busca una via per manifestar-se. El brot i la melodia comparteixen un mateix impuls: néixer, créixer i obrir-se camí. La planta trenca la immobilitat de la pedra; la música trenca el silenci.

La proposta estableix així una metàfora especialment suggeridora: el naixement d’una planta i el naixement d’una composició musical com dues formes de creació. Una es manifesta a través de la matèria i l’altra a través del so, però totes dues necessiten temps, estructura i un espai on poder desenvolupar-se.

Un dels elements més significatius de la instal·lació apareix als mateixos pètals de les flors. D’ells semblen sorgir partitures, convertint la flor en una font de música i establint una connexió visual entre el món vegetal i el llenguatge musical.

Aquestes partitures són també un homenatge a dues figures estretament vinculades a aquest espai: d’una banda, Rossend Aymí, compositor, professor, organista i director de cors, que va contribuir a fer créixer la passió per la música al conservatori; de l’altra, Josep Ollé, compositor les obres del qual continuen florint i ressonant a través de les mans dels músics que les interpreten.

La metàfora de les flors cobra aquí tot el seu sentit. Igual que una planta pot desaparèixer però deixar llavors capaces de tornar a germinar, la música també perdura més enllà del moment en què és interpretada. Una obra musical pot continuar viva en la memòria, en les partitures i, sobretot, en les persones que la tornen a interpretar.

Notes de Missmsmith és, per tant, una intervenció que parla de creació, memòria i continuïtat. De com les idees, com les plantes, necessiten trobar un espai per créixer; i de com la cultura és capaç de mantenir vives les creacions del passat perquè puguin tornar a florir en el present.

Durant uns dies, el pati del Palau Despuig es converteix en un jardí impossible on les flors tenen música, les partitures floreixen i l’arquitectura es transforma en escenari d’un diàleg entre natura i art.

Una instal·lació efímera que ens recorda que, tant en la natura com en la música, tot allò que és capaç de créixer necessita temps, harmonia i un lloc on poder florir.











A Cel Obert: Meduses

 

Meduses, del alumnado de la ESARDI de Amposta

El Festival d’Intervencions Efímeres A Cel Obert té com a objectiu fomentar l’interès dels ciutadans i dels visitants pel patrimoni arquitectònic i cultural de Tortosa. Durant uns dies, espais històrics de la ciutat es transformen en escenaris de creació contemporània, acollint intervencions concebudes per professionals i estudiants del món de l’art, el disseny i l’arquitectura.

Aquestes propostes estableixen un diàleg entre art, patrimoni i societat, i permeten descobrir d’una manera diferent espais que formen part de la memòria de Tortosa. Les instal·lacions són efímeres, però les reflexions que plantegen poden anar molt més enllà del temps que romanen exposades.

En aquesta edició, el pati del Forn de la Canonja acull Meduses, una instal·lació artística creada per l’alumnat de l’ESARDI d’Amposta, que posa el focus en una de les problemàtiques ambientals que afecta els nostres mars: la proliferació anòmala de meduses i la transformació dels ecosistemes marins.

La intervenció parteix d’una imatge tan senzilla com poderosa: les meduses com a símbol d’un mar que està canviant. El seu augment en determinats moments i zones de la costa es presenta com un senyal d’alerta davant l’escalfament de l’aigua del mar i les conseqüències de la crisi climàtica.

Per donar forma a aquesta reflexió, l’alumnat utilitza el plàstic com a material i com a metàfora. Un material present de manera massiva en la nostra vida quotidiana i que, quan acaba al medi natural, pot convertir-se en una greu amenaça per als ecosistemes.

El plàstic, transformat aquí en formes que recorden les meduses, genera una imatge inquietant. Allò que a primera vista pot semblar una presència gairebé delicada i hipnòtica es converteix, quan ens hi acostem i en comprenem el significat, en una denúncia sobre la quantitat de residus que aboquem als nostres mars.

L'obra estableix així un contrast entre la bellesa formal de la instal·lació i la duresa del missatge que conté. Les meduses artificials ocupen l'espai com si haguessin abandonat el mar i haguessin arribat fins al pati del Forn de la Canonja, portant amb elles la memòria d'un ecosistema que està patint les conseqüències de l'activitat humana.

El fet que la instal·lació estigui construïda a partir de materials associats als residus reforça encara més aquesta idea. El mateix material que contamina es converteix en l’eina que ens obliga a mirar la contaminació. L’art transforma el problema en una imatge i la imatge en una pregunta.

Quina relació volem mantenir amb el mar? Quant de temps podrem continuar produint i consumint com si els oceans fossin infinits? I què quedarà dels ecosistemes marins si no canviem els nostres hàbits?

Meduses no pretén oferir respostes senzilles, sinó fer visible una realitat incòmoda i provocar una reflexió col·lectiva. L’obra converteix un espai patrimonial de Tortosa en un escenari per parlar d’un problema que ens afecta molt més enllà de les fronteres de la ciutat.

I és precisament aquí on l’esperit d’A Cel Obert torna a adquirir tot el seu sentit: utilitzar l’art per activar una nova mirada sobre els espais que habitem i sobre el món que ens envolta.

En aquest cas, el patrimoni es converteix en el lloc des d’on mirar cap al mar. I les meduses, aparentment fràgils i silencioses, es transformen en un crit d’alerta davant la necessitat de protegir els nostres ecosistemes marins.

Una intervenció creada per joves artistes que ens recorda que el futur del planeta també depèn de les decisions quotidianes de cadascun de nosaltres.

Meduses artificials, però una realitat massa real: un mar que ens demana que actuem abans que sigui massa tard.







domingo, 4 de octubre de 2026

A Cel Obert: Flores rojas


El Festival de Intervenciones Efímeras A Cel Obert nació con la voluntad de acercar el patrimonio arquitectónico y cultural de Tortosa tanto a sus ciudadanos como a quienes visitan la ciudad. Durante unos días, espacios históricos que habitualmente tienen un uso cotidiano o que permanecen cerrados al público se transforman en escenarios para la creación contemporánea.

El festival propone así un interesante diálogo entre patrimonio, arquitectura y arte, invitando a profesionales del mundo del diseño, la arquitectura y las diferentes disciplinas artísticas a intervenir estos espacios con propuestas concebidas específicamente para cada lugar. Son instalaciones efímeras que, durante un breve periodo de tiempo, modifican la percepción de edificios y rincones de la ciudad y nos invitan a contemplarlos desde una mirada diferente.

En esta edición, una de las intervenciones que pudimos visitar fue "Flores rojas", de Celia de la Fuente Cabranes, instalada en la Casa Bau, sede de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

La propuesta está formada por un conjunto de piezas escultóricas abstractas y efímeras, realizadas con voile rojo y alambre. Las formas evocan la esencia de una flor sin pretender reproducirla literalmente. Son flores imaginadas, ligeras y suspendidas, que parecen haber abandonado la tierra para ocupar el espacio y relacionarse con la arquitectura que las acoge.

La elección de los materiales resulta especialmente significativa. La ligereza de la tela, la espontaneidad de sus pliegues y la estructura casi invisible del alambre consiguen crear unas formas que parecen encontrarse en un estado de permanente movimiento. Suspendidas en el aire, las piezas adquieren una cierta sensación de ingravidez, como si flotaran en el interior del edificio.

El intenso color rojo introduce, además, un fuerte contraste con el espacio arquitectónico. Las flores no solo ocupan el lugar: lo transforman visualmente, aportando energía, vitalidad y una inesperada sensación de alegría. La intervención consigue así establecer un diálogo entre la delicadeza de las formas y la solidez de la arquitectura.

Quizá uno de los mayores atractivos de Flores rojas reside precisamente en su carácter efímero. Sabemos que estas formas permanecerán allí durante un tiempo limitado y que después desaparecerán, dejando de nuevo el espacio tal como lo encontramos. La obra existe durante unos días, pero la mirada que provoca puede permanecer mucho más tiempo.

Durante nuestra visita tuvimos además la oportunidad de contar con las explicaciones de Enric Roig, arquitecto y uno de los miembros del jurado de la muestra, que nos ayudó a comprender mejor la intervención y su relación con el espacio arquitectónico.

Una vez más, A Cel Obert demuestra cómo el arte puede conseguir que miremos nuestro patrimonio de otra manera. Una arquitectura que conocemos, que forma parte de nuestro paisaje cotidiano, se transforma durante unos días en algo nuevo: un lugar para la imaginación, para la sorpresa y para el encuentro entre lo antiguo y lo contemporáneo.

Y quizá ahí reside una de las grandes virtudes del festival: hacer que volvamos a mirar aquello que creíamos conocer.