Notas de Missmsmith
El Festival d’Intervencions Efímeres A Cel Obert té com a objectiu fomentar l’interès dels ciutadans i dels visitants pel patrimoni arquitectònic i cultural de Tortosa. Durant uns dies, espais històrics de la ciutat es transformen en escenaris de creació contemporània, acollint intervencions concebudes per professionals del món de l’art, el disseny i l’arquitectura.
En aquesta edició, el pati del Palau Despuig, actualment vinculat al Conservatori de Música, acull Notes de Missmsmith, una proposta que estableix un diàleg poètic entre la música i la botànica, dues disciplines aparentment allunyades però que comparteixen, en el fons, una mateixa estructura basada en l’harmonia, la proporció, el ritme i els cicles del temps.
La instal·lació parteix precisament d’aquesta connexió invisible. La música neix de la combinació ordenada dels sons, dels silencis, dels ritmes i de les proporcions; la natura, per la seva banda, segueix els seus propis patrons de creixement, transformació i renovació. Totes dues comparteixen una idea essencial: la vida i la creació es construeixen a partir d’un ordre que sovint no veiem, però que podem percebre.
El pati es converteix així en l’escenari perfecte per representar aquest encontre. Enmig de l’arquitectura de pedra, una composició vegetal emergeix del centre del claustre com si es tractés d’un organisme que acaba de néixer. És una floració creativa, una irrupció de vida que trenca la quietud i la solidesa del paviment.
La planta que creix busca la llum de la mateixa manera que una idea musical busca una via per manifestar-se. El brot i la melodia comparteixen un mateix impuls: néixer, créixer i obrir-se camí. La planta trenca la immobilitat de la pedra; la música trenca el silenci.
La proposta estableix així una metàfora especialment suggeridora: el naixement d’una planta i el naixement d’una composició musical com dues formes de creació. Una es manifesta a través de la matèria i l’altra a través del so, però totes dues necessiten temps, estructura i un espai on poder desenvolupar-se.
Un dels elements més significatius de la instal·lació apareix als mateixos pètals de les flors. D’ells semblen sorgir partitures, convertint la flor en una font de música i establint una connexió visual entre el món vegetal i el llenguatge musical.
Aquestes partitures són també un homenatge a dues figures estretament vinculades a aquest espai: d’una banda, Rossend Aymí, compositor, professor, organista i director de cors, que va contribuir a fer créixer la passió per la música al conservatori; de l’altra, Josep Ollé, compositor les obres del qual continuen florint i ressonant a través de les mans dels músics que les interpreten.
La metàfora de les flors cobra aquí tot el seu sentit. Igual que una planta pot desaparèixer però deixar llavors capaces de tornar a germinar, la música també perdura més enllà del moment en què és interpretada. Una obra musical pot continuar viva en la memòria, en les partitures i, sobretot, en les persones que la tornen a interpretar.
Notes de Missmsmith és, per tant, una intervenció que parla de creació, memòria i continuïtat. De com les idees, com les plantes, necessiten trobar un espai per créixer; i de com la cultura és capaç de mantenir vives les creacions del passat perquè puguin tornar a florir en el present.
Durant uns dies, el pati del Palau Despuig es converteix en un jardí impossible on les flors tenen música, les partitures floreixen i l’arquitectura es transforma en escenari d’un diàleg entre natura i art.
Una instal·lació efímera que ens recorda que, tant en la natura com en la música, tot allò que és capaç de créixer necessita temps, harmonia i un lloc on poder florir.
