Enguany l’ajuntament de Tortosa ha organitzat la tercera edició del Dia Mundial delTurisme. Una de les activitats que es realitzen amb el suport i col·laboració de l’associació Amics dels Castells és la visita a la Tortosa extramurs, a càrrec de l’historiador Hilari Muñoz.
Joan Hilari Muñoz Sebastià és llicenciat en geografia i història d’Espanya per la Universitat Nacional d’Educació a Distància. Va obtenir el diploma en estudis avançats a la mateixa universitat en el Departament d’Història Moderna. És professor d’ensenyament secundari a l’Institut Joaquim Bau de Tortosa.
La seva producció historiogràfica està centrada fonamentalment en l’estudi de l’època moderna a la ciutat de Tortosa i el conjunt de les Terres de l’Ebre.
Entre els seus llibres destaquen: La Guerra dels Segadors a Tortosa, 1640-1651 (2004) o la coordinació del tercer volum de la Història dels Terres de l’Ebre (2011)
"A mitjan segle XIX, Tortosa inicià un procés de canvi social i econòmic encoratjat per l’expansió del cultiu de l’oliva, una activitat econòmica que en aquest període es va convertir en la principal font d’ingressos de moltes famílies de la ciutat i que comportarà un creixement demogràfic significatiu.
L’augment de població i la falta d’espai per construcció d’39 habitatges i d’infraestructures de sanejament van ser els principals motius que van originar l’enderrocament de les muralles i la urbanització dels eixamples de la ciutat.
En aquest període l’historicisme medieval, l’eclecticisme i el modernisme seran propostes arquitectòniques que conviuran i s’interrelacionaran. A l’eixample del Temple s’instal·larà la classe burgesa, principalment al llarg dels eixos del carrer Cervantes i l’actual avinguda de la Generalitat, on avui trobem una rica mostra d’aquests estils arquitectònics.
Un exemple d’eclecticisme és l’obra de Josep Maria Vaquer, titulat com a mestre d’obres en 1888 i autor, entre altres, de la Casa Brunet (1913), la Casa de Josep Sabater (1914) o la Casa d’Esteve Lamote de Grignon (1911). A mig camí entre l’eclecticisme i el modernisme se situa el mercat municipal, construït entre 1884 i 1887, dissenyat per Joan Abril, arquitecte municipal de 1882 a 1901.
Però el modernisme va arribar plenament a Tortosa amb l’arquitecte municipal que prendrà el relleu de 1901 a 1908, Pau Monguió i Segura. Monguió desenvoluparà l’estil modernista tant en l’àmbit de l’obra pública promoguda per l’Ajuntament, com per exemple l’edifici de l’antic escorxador i certs espais del parc municipal, com en habitatges privats, amb exemples com la Casa Pallarés (1906), la Casa Matheu (1907), la Casa Grego (1908) o la Casa Pinyana (1923)"
Este año, el Ayuntament de Tortosa ha organizado la tercera edición del Día Mundial del Turismo y una de las actividades que se realiza con el soporte y colaboración de la asociación amics dels Castells, es la visita a la Tortosa extramuros, a cargo del historiador Hilari Muñoz.
Joan Hilari Muñoz Sebastià es licenciado en geografía e historia de España por la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Obtuvo el diploma en estudios avanzados en la misma universidad en el Departamento de Historia Moderna. Es catedrático de enseñanza secundaria en el Instituto Joaquim Bau de Tortosa.
Su producción historiográfica está centrada fundamentalmente en el estudio de la época moderna en la ciudad de Tortosa y el conjunto de las Terres de l’Ebre.
Entre sus libros destacan: La Guerra dels Segadors a Tortosa, 1640-1651 (2004) o la coordinación del III volumen de la Història de les Terres de l’Ebre (2011)
El aumento de población y la falta de espacio para la construcción de viviendas y de infraestructuras de saneamiento fueron los principales motivos que originaron el derribo de las murallas y la urbanización de los ensanches de la ciudad.
En ese periodo el historicismo medieval, el eclecticismo y el Modernismo serán propuestas arquitectónicas que convivirán y se interrelacionarán. En el ensanche del Temple se instalará la clase burguesa, principalmente a lo largo de los ejes de la calle Cervantes y la actual avenida de la Generalitat, donde hoy encontramos una rica muestra de dichos estilos arquitectónicos.
Un ejemplo de eclecticismo es la obra de Josep Maria Vaquer, titulado como maestro de obras en 1888 y autor, entre otras, de la Casa Brunet (1913), la Casa de Josep Sabater (1914) o la Casa de Esteve Lamote de Grignon (1911). A medio camino entre el eclecticismo y el Modernismo se sitúa el mercado municipal, construido entre 1884 y 1887, diseñado por Joan Abril, arquitecto municipal de 1882 a 1901.
Pero el Modernismo llegó plenamente a Tortosa con el arquitecto municipal que tomará el relevo de 1901 a 1908, Pau Monguió i Segura. Monguió desarrollará el estilo modernista tanto en el ámbito de la obra pública promovida por el Ayuntamiento, como por ejemplo el edificio del antiguo matadero y ciertos espacios del parque municipal, como en viviendas privadas, con ejemplos como la Casa Pallarés (1906), la Casa Matheu (1907), la Casa Grego (1908) o la Casa Pinyana (1923)"
Mas información sobre Modernismo en las Terres de l’Ebre en este blog:
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/01/modernisme-les-terres-de-lebre-el.html
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/01/modernisme-les-terres-de-lebre-el_16.html
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/01/modernisme-les-terres-de-lebre-la-casa.html
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/01/modernisme-les-terres-de-lebre-la-avda.html
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/01/modernisme-les-terres-de-lebre-las.html
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/02/modernisme-les-terres-de-lebre-el.html
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/02/modernisme-les-terres-de-lebre-el_16.html
http://rafaelricote.blogspot.com/2022/02/modernisme-les-terres-de-lebre-la-casa.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario